Carmina Burana
Sinfonía núm. 9a
FITXA ARTÍSTICA
Coral Càrmina (Daniel Mestre, direcció)
Orfeó Gracienc (Poire Vallvé, direcció)
Samara State Orchestra (Mikhaïl Shcherbakov, direcció)
Carmina Burana l’obra més famosa de Carl Orff, és un cant a la vida, l’amor, el ball, la beguda i l’hedonisme – però sempre amb un ull posat en l’esdevenir. Basat en 24 poemes llatins medievals on, l’esperit despreocupat del Carpe Diem contrasta vivament amb els conceptes tradicionals de la vida i la mort a l’Edat Mitjana com el Fortuna Mutabile. Aquesta radical i potent cantata per a gran cor, orquestra i solistes va esdevenir un gran èxit des de la seva estrena al 1937. De llavors ençà, la seva popularitat arreu l’han convertida en una de les preferides pels cantants i pel públic.
L’acompanyarem amb la 9ª Simfonia de Beethoven amb el seu inmortal Oda a l’Alegria.
Si haguéssim d’escollir l’obra que ha sigut més trascendent, popular i influent de la Història de la Música sens dubte diríem la Simfonia nr. 9 en re menor op. 125 de Ludwig van Beethoven. Especialment el seu darrer moviment ja va impactar el públic que va assistir a la seva estrena el 7 de maig de 1824 al Kärtnertorttheater de Viena, amb la incorporació per primera vegada en una simfonia de solistes vocals i un cor que cantaven una part de l’Ode an die Freude (Oda a l’alegria) de Friedrich von Schiller. Des de llavors, generacions de músics i públics de totes les èpoques i de tots els indrets del món han admirat i han estat colpits per la força i potència musicals i pel missatge de llibertat i germanor que simbolitza aquest monument declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2003.